La fuga de Segòvia, a "Dies de Transició"
5 d'abril del 1976, Segòvia. Vint-i-nou presos polítics, la majoria etarres, s'escapen del penal de la ciutat per un túnel excavat des dels lavabos.
És la fuga més massiva que es recorda a l'estat espanyol: "La grande evasión", la va titular "Le Monde" en primera pàgina. Entre els fugitius hi havia cinc catalans. Un d'ells, Oriol Solé Sugranyes, va acabar mort pels trets de la Guàrdia Civil. Tots cinc catalans eren molt joves, però complien llargues condemnes per terrorisme o activitats de lluita armada. Pertanyien a diferents grups de l'extrema esquerra del moment: el FAC, el PC(i), el MIL...
Havien deixat família, estudis i feina per fer la revolució, una opció que en aquells anys d'eferverscència política a la universitat no era estranya del tot.
Havien deixat família, estudis i feina per fer la revolució, una opció que en aquells anys d'eferverscència política a la universitat no era estranya del tot.
