Les llevantades, a "Thalassa"
En el decurs dels anys, els temporals de llevant s'han endut vies de tren, cases, platges... i també vides humanes.
Aquest divendres a la nit, "Thalassa", el programa del mar, emet els reportatges següents:
La força del llevant
La diada de Sant Esteve de l'any 2008, la costa catalana va patir una de les llevantades més fortes de les quals es té constància. Les destrosses van ser molt importants. Però les llevantades no són pas un fenomen extraordinari. El Servei Meteorològic de Catalunya en té un registre estadístic històric que així ho demostra. En el decurs dels anys, els temporals de llevant s'han endut vies de tren, cases, platges... i també vides humanes.
L'any 1911, per exemple, un temporal de llevant va ser la causa que desenes de pescadors perdessin la vida. I l'any 1970, per exemple, una regata de velers a Arenys de Mar va tenir un final tràgic.
D'altra banda, les llevantades provoquen també un efecte regenerador en els fons marins, ja que amb l'extraordinària aportació de nutrients que el temporal remou, a la llarga, beneficien la pesca. Però per a molts ajuntaments dels pobles costaners, cada temporal provoca un mal de cap, ja que els obliga a destinar milers d'euros per tornar a refer les platges malmeses. Una acció que, segons els científics, està condemnada a no tenir fi.
La porta del Grand Nord
A les portes del Gran Nord, als confins del riu Dvina i d'una regió immensa, salvatge i plena de boscos, hi ha Arkhànguelsk, el port més antic de Rússia. Al llarg del segle XVII era l'únic port marítim del país. Després, el segle XVIII, va ser destronat per Sant Petersburg.
La claror i la foscor, la glòria i el declivi, la història d'Arkhànguelsk és això. El port sempre s'ha mantingut ferm a través dels segles i, avui, les grans perspectives que s'obren: el petroli està fluint a les regions polars i les rutes marítimes que condueixen cap a l'Oceà Àrtic hi passen forçosament. Retrat sota les llums de l'hivern i de l'estiu, sota la mirada d'un home enamorat d'aquesta ciutat del Gran Nord vetllada, segons diuen, des de sempre per un arcàngel.
La força del llevant
La diada de Sant Esteve de l'any 2008, la costa catalana va patir una de les llevantades més fortes de les quals es té constància. Les destrosses van ser molt importants. Però les llevantades no són pas un fenomen extraordinari. El Servei Meteorològic de Catalunya en té un registre estadístic històric que així ho demostra. En el decurs dels anys, els temporals de llevant s'han endut vies de tren, cases, platges... i també vides humanes.
L'any 1911, per exemple, un temporal de llevant va ser la causa que desenes de pescadors perdessin la vida. I l'any 1970, per exemple, una regata de velers a Arenys de Mar va tenir un final tràgic.
D'altra banda, les llevantades provoquen també un efecte regenerador en els fons marins, ja que amb l'extraordinària aportació de nutrients que el temporal remou, a la llarga, beneficien la pesca. Però per a molts ajuntaments dels pobles costaners, cada temporal provoca un mal de cap, ja que els obliga a destinar milers d'euros per tornar a refer les platges malmeses. Una acció que, segons els científics, està condemnada a no tenir fi.
La porta del Grand Nord
A les portes del Gran Nord, als confins del riu Dvina i d'una regió immensa, salvatge i plena de boscos, hi ha Arkhànguelsk, el port més antic de Rússia. Al llarg del segle XVII era l'únic port marítim del país. Després, el segle XVIII, va ser destronat per Sant Petersburg.
La claror i la foscor, la glòria i el declivi, la història d'Arkhànguelsk és això. El port sempre s'ha mantingut ferm a través dels segles i, avui, les grans perspectives que s'obren: el petroli està fluint a les regions polars i les rutes marítimes que condueixen cap a l'Oceà Àrtic hi passen forçosament. Retrat sota les llums de l'hivern i de l'estiu, sota la mirada d'un home enamorat d'aquesta ciutat del Gran Nord vetllada, segons diuen, des de sempre per un arcàngel.
