
La Unió Europea comença a desplegar el seu Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial, part de la llei de la IA de la Unió Europea estrenada fa dos anys. Una de les novetats és que la publicació d'una cançó, una imatge o un vídeo creat amb IA haurà d'incloure una etiqueta que n'informi l'usuari. I és important si tenim en compte que un 44% del material que reben cada dia les plataformes de streaming, com ara Deezer i Apple, està creat, totalment o en part, amb IA. A més, 8 de cada 10 catalans escolten música en streaming. Ara bé, no tots paguen per aquest servei i aquest és un altre dels reptes, perquè és més barat fer música amb IA que no comprar-la als músics i artistes. Mirem d'entendre com s'organitzarà això, quines etiquetes ens trobarem i, en definitiva, com estem encarant la IA a Europa.

Caminando Fronteras denuncia que el Ministeri d'Exteriors espanyol i, per delegació sobre el terreny, els consolats espanyols es neguen a fer proves d'ADN a les famílies dels immigrants desapareguts a Ceuta i en altres crisis migratòries. La portaveu de l'ONG, Helena Maleno, critica les dificultats amb què es troben les famílies, sigui per repatriar els cossos dels que han mort, sigui per intentar localitzar les persones desaparegudes.

Ramsés Mohamed Azumik és educador social i membre de l'Associació Elín de Ceuta, que treballa habitualment ajudant els migrants. Azumik apunta que la xifra de morts anirà a l'alça i assegura que l'assistència humanitària és urgent.

Qui més qui menys ha sentit a parlar de l'Ozempic, aquest medicament que tot i que d'entrada està dissenyat per a les persones amb diabetis, des de fa un temps s'està utilitzant gairebé miraculosament per perdre pes, i no precisament només les persones amb obesitat. Segons un estudi europeu recent amb participació catalana publicat a The Lancet, l'administració d'aquest fàrmac ha d'anar acompanyat d'atenció nutricional, física i també psicològica. Conversem amb Mònica Bulló, autora de l'estudi i investigadora de la Universitat Rovira i Virgili.

"Em fa por que hàgim entrat en un moment en què s'utilitza el fenomen migratori per atacar Schengen, un dels pilars de la construcció europea, cosa que respon a la voluntat de l'extrema dreta." Aquesta és la conclusió de la politòloga Gemma Pinyol, investigadora en migracions de la UPF entrevistada al "Tot es pot parlar" de Catalunya Ràdio. Pinyol considera que el problema no és d'immigració sinó de control de fronteres i que casos com el de Ceuta s'utilitzen per desestabilitzar els països de la Unió Europea. L'acadèmica creu que un dels problemes és que Europa es posa molt nerviosa davant del fenomen migratori i d'això se n'aprofiten els països de l'entorn.

Segurament aquest dissabte 1 d'agost molts catalans agafen vacances, tot i que cada vegada es fan de manera més esglaonada. Tot i així hi ha moltes persones que, arribat l'estiu, no poden descansar, ni molt menys viatjar. És el cas de la Maria Serra, de 24 anys i autònoma, que no podrà descansar ni un sol dia, i també el de l'Olesia Gul, ucraïnesa i mare monoparental, que sí que pot descansar de la feina en una pastisseria però no es pot permetre marxar enlloc amb la seva filla. En aquests casos, Dolors Líria, degana del Col·legi de Psicologia de Catalunya, assenyala que és important trobar moments per descansar en el dia a dia.

L'Hospital Clínic ha tractat el primer cas a tot l'Estat d'hemorràgia pulmonar associada al vapeig. La víctima era una noia i justament el Congrés té pendent votar una nova llei antitabac que també prohibeix vapejar als menors. Entrevistem el doctor que va intervenir en aquest cas, Emilio Salgado, cap de la Unitat de Toxicologia del Clínic de Barcelona, i amb la periodista Elisabet Pedrosa, directora de "L'ofici d'educar", analitzem el risc d'addicció que suposa vapejar entre els menors, alguns dels quals s'hi han enganxat amb només 12 anys. Els experts alerten del perill ocult en la composició química dels líquids saboritzants del vapeig i denuncien la falta de regulació.

Al "Tot es pot parlar" conversem amb Xavier Vives, doctor en Economia i professor emèrit de l'escola de negocis IESE, sobre els preus personalitzats. Fins ara coneixíem els preus dinàmics, que s'encareixen en funció de l'oferta, la demanda o el moment, però és el mateix per a tots. Ara entren en joc els preus personalitzats: l'algoritme ens pot fer una radiografia tan acurada per cobrar diferent a cada individu per un mateix servei?

Al "Tot es pot parlar" analitzem el fenomen dels "passport bros", homes occidentals organitzats a les xarxes socials que busquen parella en països del sud. Busquen dones submises que responguin a valors tradicionals perquè consideren que les relacions al seu país s'han tornat, diuen, massa conflictives. En parlem amb la Carla Subirana, periodista de The Economist, que va viatjar al Vietnam per entrevistar aquests homes i dones, i també amb Jordi Subirana, doctor en Antropologia per la UB i catedràtic del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.

Amb tantes calorades, les botigues, oficines i habitatges que poden engeguen l'aire condicionat, quin remei. El president de la Comissió d'Energia de PIMEC, José Enrique Vázquez, assegura que Catalunya té la generació d'electricitat assegurada, però recorda que la baula més sensible és la part final de la xarxa, que algunes hores arriba al 90% de la capacitat.

Quan encara no hem sortit de la segona onada de calor, ja arriba la tercera. Ens han donat un parell de dies de treva, però avui ja comença un nou episodi de calor extrema que ha de tenir un nou pic a mitjans de la setmana que ve. Les afectacions a la salut també van a l'alça: en només una setmana més de 3.200 persones han tingut un cop de calor o altres afectacions per les altes temperatures i gairebé 170 persones han necessitat ingrés hospitalari. En parlem amb Jacobo Mendioroz, subdirector del Servei d'Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

Juan Ramón Molina, responsable de l'àrea d'incendis del Departament d'Enginyeria Forestal de la Universitat de Còrdova, adverteix que l'incendi d'Andalusia duplicava els valors que estableixen la regla del 30/30/30 dels incendis: els 30 graus, el 30% d'humitat i els 30 km/h del vent. Tot això, afegit a l'orografia del terreny i les restes de vegetació, el van convertir en el polvorí perfecte.