El Barça d'handbol del futur: les joves promeses fixes al primer equip

Al llarg dels anys, el Barça ha estat un club que ha treballat molt el planter de la seva secció d'handbol i ha guanyat campionats d'Espanya. I, en la majoria de generacions, ha estat per sobre de tots els equips en campionats nacionals. El rival més gran ha estat el BM Granollers. L'inconvenient era que arribar a l'elit resultava gairebé impossible; l'excepció la van aconseguir autèntiques llegendes del club com Gonzalo Pérez de Vargas, Aitor Ariño, Víctor Tomàs, Valero Rivera... Però, a causa de la quantitat de fitxatges estrangers que es feien any rere any, era molt complicat poder donar pas a les joves perles formades a la base, per això havien de marxar fora. 

Aquest va ser el cas de Dani Fernández, que després de triomfar al Barça B va marxar al Cangas de la Primera Divisió, després cap Alemanya, a l'Stuttgart, on va ser una peça clau, i va aconseguir arribar als "hispanos". Aquest any ha tornat a Barcelona amb paper protagonista.

Altres exemples de jugadors que han estat cedits i després han tornat com a estrelles són:

• L'històric blaugrana Gonzalo Pérez de Vargas, que va estar cedit dues temporades al Granollers, del 2011 al 2013, i una més al Tolosa, la 2013-14. Va tornar com a peça clau per al planter de Xavi Pascual.
• El lateral dret Djordje Cikusa va marxar al Montpeller la temporada passada, ja que al Barça estaven Mem i Richardson, allà va aconseguir el segon lloc a la European League i aquest any ha tornat per aportar el màxim possible a l'equip.
• L'altre és Ian Barrufet, que va estar cedit també la temporada passada al Melsungen alemany, on va destacar amb molta presència, tant en atac com en defensa, i va aconseguir ser el màxim golejador de l'EHF European League.

Aquest any, després de guanyar la Champions League, perdre només un sol partit en tota la temporada i aconseguir els set títols disputats, el Barça ha destacat per la joventut de la seva plantilla. 

Fins a set jugadors formats a la Masia: Aleix Gómez (29 anys), Dani Fernández (25 anys), Ian Barrufet i Òscar Grau (22 anys), Petar i Djordje Cikusa (20 anys), i finalment, el juvenil Adrián Sola (18 anys).

Una cosa mai vista fins ara, potser per retallades de pressupostos o gestions internes. Però el fet és que han confiat en aquests joves i ha quedat demostrat que estan a l'altura d'un club com el FC Barcelona. I això és un indici que es pot continuar fent: apostar per la gent de casa.

I no només per ells com a jugadors, sinó per inspirar i motivar tots els nens que juguen en les categories inferiors i que somien ser, algun dia, on són ells i poder lluitar com a blaugranes el màxim temps possible. Han de predicar amb l'exemple i és el que han fet fins ara.

El mateix ha passat en el futbol en els darrers anys: han pujat joves estrelles com Cubarsí, Lamine Yamal, Gavi... Els que eren abans les perles de la base, Messi, Busquets, Puyol, Xavi... Ara ho són ells. Joves promeses que s'han convertit en estrelles actuals: totalment reflectit en el cas de l'handbol. Confiança és igual a resultats.