Àlex Monner: "He après que un grup d'amics que t'estimes no es trencarà mai"
El jove actor recorda alguns dels moments del rodatge de la sèrie a l'hora de contestar algunes de les preguntes que els espectadors li han plantejat i confesa que el moment en què li posa la polsera a l'Ignasi quan és mor és una de les seves escenes preferides.
Anais: Hola! Què és el que més t'ha agradat de rodar aquesta sèrie? Quin és el millor moment que has viscut en aquesta primera temporada i què voldries compartir amb nosaltres?
El que més m'ha agradat és, sens dubte, la gent que he conegut durant tot aquest temps, des de l'equip tècnic fins a l'equip artístic.
Aida Gorgues: Àlex, m'agradaria preguntar-te si t'identifiques amb el teu personatge i per què?
La veritat és que hi ha poques coses en què m'hi senti identificat, l'Àlex i el Lleó pertanyen a mons totalment diferents, potser en el que més ens assemblem seria en el caràcter.
Marteta3bombonet: Felicitats per la sèrie i per fer que els dilluns es facin més lleugers esperant el capítol. La pregunta: què et va passar pel cap quan et van dir que eres a la sèrie? Vas voler interpretar el Lleó de seguida o et va costar una mica? Molts petons des de Lleida.
Pel cap m'hi va passar moltes coses, però cap de ben clara per poder-ne dir alguna, la veritat és que el Lleó és una joia de personatge i en cap moment he pensat a fer-me enrere a l'hora d'interpretar-lo. Petons per a tu també, bonica.
Bertaadolader: Hola! :) Primer de tot, agrair-te tota aquesta primera temporada, perquè ha estat impressionant i amb una tendresa magnífica. La pregunta és: Si fossis Albert Espinosa i Pau Freixas, com faries el final d'aquesta primera temporada? Bé, només felicitar-te! Un petó. Berta! :)
Jajaja! Molt bona pregunta, Berta, però la veritat és que el final que hi ha ja m'agrada.
Laia Serra: Primer et volia dir que m'encantes i que vas per molt bon camí! La meva pregunta és: Com pots compaginar rodar i estudiar alhora? Un petonet!
La veritat és que és una mica difícil compaginar-ho tot a la vegada. Crec que t'has de centrar completament en alguna de les dues coses, perquè les dues alhora costa molt (et parlo des del meu punt de vista, eh).
Eugeniagb: Hola :) A part de quedar per veure els capítols, què us agrada fer tots junts? Felicitats!!
Ens encanta dormir junts, jugar a daus i jugar al pòquer.
Elena: Hola! M'encanta com actueu a la sèrie! La meva pregunta és: Quin es el teu capítol preferit? Gràcies! :)
El meu capítol preferit... en tinc diversos, però si m'hagués de decidir per algun, l'11.
Mariacv: Hola, em dic Maria i m'encanta aquesta sèrie. Un dels meus somnis és conèixer tots els polseres! La meva pregunta: És divertit rodar amb Albert Espinosa? Polseres amunt!!
L'Albert no va ser-hi gaire, al rodatge, però sí, quan hi era sempre estàvem fent conyes.
Alba Martín: Com et vas sentir quan vas rodar l'escena en què li poses la polsera a l'Ignasi quan ja és mort?
Aquesta escena és una de les meves preferides. Va ser molt especial rodar-la, perquè en aquella seqüència el Mikel acabava el rodatge i, per tant, el plor i l'emoció de l'escena era totalment real.
Bbarber: Hola! M'encanta "Polseres Vermelles" i m'agradaria saber com et vas preparar per tenir un paper a la sèrie. Anaves a classes de teatre o interpretació abans o és la primera vegada que fas una cosa així? Gràcies i seguiu així! Arribareu molt lluny.
Primer de tot, gràcies. Doncs no, no havia fet mai teatre, el que passa és que tenim una de les millors "coach" del món, sèriosament, que és Laia Ricart, que ha estat fundadora d'una nova escolta d'actors, Mil gràcies, Laia.
Aransis: Què creus que has après durant el rodatge i què has aportat? Una felicitació més per a la sèrie. Sou molt bons actors.
He après tantes coses, que si comencés no acabaria mai, i una de nou que he après és que un grup d'amics que t'estimes i admires no es trencarà mai.
Marttaah: Hola!! Feia molt de temps que estàveu junts a la sèrie. Us va costar deixar-ho i dir adéu? Petons!
La veritat és que el final del rodatge va ser molt dur, perquè havíem de tornar al col·le i els sis polseres sabíem que la tornada seria molt dura.
Itxi_l: Hola! Has après coses noves sobre les malalties que té la gent que està ingressada en un hospital? Això t'ha fet madurar?
Madurar no ho sé, però el que està clar és que tinc una visió totalment diferent dels hospitals de la que tenia abans. Admiro aquestes persones que hi viuen i que passen les 24 hores del dia en un hospital i que, tot i així, són forts i somriuen malgrat les circumstàncies que els toca viure. Gràcies a ells també.
Pauu: És difícil anar en cadira de rodes tot el dia? Vau haver de practicar?
No, no és gens difícil, era com una joguina. Sí, sí, ens van estar ensenyant com fer-la servir i la veritat és que tant l'Igor com jo vam aprendre ràpid.
Juju: Hola! Què vas sentir quan et van comunicar que t'hauries de rapar?
Em va fer molta gràcia, tenia ganes d'estar peladet, perquè era estiu i, per tant, el meu cap no passaria fred. Va ser tota una experiència, us recomano que ho feu algun cop a la vida.
El que més m'ha agradat és, sens dubte, la gent que he conegut durant tot aquest temps, des de l'equip tècnic fins a l'equip artístic.
Aida Gorgues: Àlex, m'agradaria preguntar-te si t'identifiques amb el teu personatge i per què?
La veritat és que hi ha poques coses en què m'hi senti identificat, l'Àlex i el Lleó pertanyen a mons totalment diferents, potser en el que més ens assemblem seria en el caràcter.
Marteta3bombonet: Felicitats per la sèrie i per fer que els dilluns es facin més lleugers esperant el capítol. La pregunta: què et va passar pel cap quan et van dir que eres a la sèrie? Vas voler interpretar el Lleó de seguida o et va costar una mica? Molts petons des de Lleida.
Pel cap m'hi va passar moltes coses, però cap de ben clara per poder-ne dir alguna, la veritat és que el Lleó és una joia de personatge i en cap moment he pensat a fer-me enrere a l'hora d'interpretar-lo. Petons per a tu també, bonica.
Bertaadolader: Hola! :) Primer de tot, agrair-te tota aquesta primera temporada, perquè ha estat impressionant i amb una tendresa magnífica. La pregunta és: Si fossis Albert Espinosa i Pau Freixas, com faries el final d'aquesta primera temporada? Bé, només felicitar-te! Un petó. Berta! :)
Jajaja! Molt bona pregunta, Berta, però la veritat és que el final que hi ha ja m'agrada.
Laia Serra: Primer et volia dir que m'encantes i que vas per molt bon camí! La meva pregunta és: Com pots compaginar rodar i estudiar alhora? Un petonet!
La veritat és que és una mica difícil compaginar-ho tot a la vegada. Crec que t'has de centrar completament en alguna de les dues coses, perquè les dues alhora costa molt (et parlo des del meu punt de vista, eh).
Eugeniagb: Hola :) A part de quedar per veure els capítols, què us agrada fer tots junts? Felicitats!!
Ens encanta dormir junts, jugar a daus i jugar al pòquer.
Elena: Hola! M'encanta com actueu a la sèrie! La meva pregunta és: Quin es el teu capítol preferit? Gràcies! :)
El meu capítol preferit... en tinc diversos, però si m'hagués de decidir per algun, l'11.
Mariacv: Hola, em dic Maria i m'encanta aquesta sèrie. Un dels meus somnis és conèixer tots els polseres! La meva pregunta: És divertit rodar amb Albert Espinosa? Polseres amunt!!
L'Albert no va ser-hi gaire, al rodatge, però sí, quan hi era sempre estàvem fent conyes.
Alba Martín: Com et vas sentir quan vas rodar l'escena en què li poses la polsera a l'Ignasi quan ja és mort?
Aquesta escena és una de les meves preferides. Va ser molt especial rodar-la, perquè en aquella seqüència el Mikel acabava el rodatge i, per tant, el plor i l'emoció de l'escena era totalment real.
Bbarber: Hola! M'encanta "Polseres Vermelles" i m'agradaria saber com et vas preparar per tenir un paper a la sèrie. Anaves a classes de teatre o interpretació abans o és la primera vegada que fas una cosa així? Gràcies i seguiu així! Arribareu molt lluny.
Primer de tot, gràcies. Doncs no, no havia fet mai teatre, el que passa és que tenim una de les millors "coach" del món, sèriosament, que és Laia Ricart, que ha estat fundadora d'una nova escolta d'actors, Mil gràcies, Laia.
Aransis: Què creus que has après durant el rodatge i què has aportat? Una felicitació més per a la sèrie. Sou molt bons actors.
He après tantes coses, que si comencés no acabaria mai, i una de nou que he après és que un grup d'amics que t'estimes i admires no es trencarà mai.
Marttaah: Hola!! Feia molt de temps que estàveu junts a la sèrie. Us va costar deixar-ho i dir adéu? Petons!
La veritat és que el final del rodatge va ser molt dur, perquè havíem de tornar al col·le i els sis polseres sabíem que la tornada seria molt dura.
Itxi_l: Hola! Has après coses noves sobre les malalties que té la gent que està ingressada en un hospital? Això t'ha fet madurar?
Madurar no ho sé, però el que està clar és que tinc una visió totalment diferent dels hospitals de la que tenia abans. Admiro aquestes persones que hi viuen i que passen les 24 hores del dia en un hospital i que, tot i així, són forts i somriuen malgrat les circumstàncies que els toca viure. Gràcies a ells també.
Pauu: És difícil anar en cadira de rodes tot el dia? Vau haver de practicar?
No, no és gens difícil, era com una joguina. Sí, sí, ens van estar ensenyant com fer-la servir i la veritat és que tant l'Igor com jo vam aprendre ràpid.
Juju: Hola! Què vas sentir quan et van comunicar que t'hauries de rapar?
Em va fer molta gràcia, tenia ganes d'estar peladet, perquè era estiu i, per tant, el meu cap no passaria fred. Va ser tota una experiència, us recomano que ho feu algun cop a la vida.
