El "colchonero" Pubill albira un futur sense l'Aranya: "Entenc que marxarà"

Sent jugador de l'Atlètic de Madrid, la pregunta és obligada. Al final, va ser el mateix Julián Álvarez que va aixecar la llebre quan va declarar, obertament, que volia deixar l'entitat "colchonera". Marc Pubill no s'escapoleix. Tampoc li fa perdre el son el futur de l'Aranya. Així en parla en una entrevista a TV3:

"Les seves declaracions van ser una mica estranyes. Si no és feliç a l'Atlètic, veurem què passa, però entenc que marxarà."

"Un jugador així sempre el vols a l'equip. Però si no hi està bé, deixa de ser tan bo."

El de Manresa, estendard de l'Atlètic de Madrid, es va guanyar amb escreix la convocatòria per al Mundial. L'aniversari, de fet, el va agafar en plena concentració. Va bufar les 23 espelmes a Chattanooga. No les tenia totes, però tampoc havia fet plans per a aquest estiu. 

"No havia comprat res per si de cas. No m'havien avisat. Me'n vaig assabentar com tothom, mirant la convocatòria per YouTube mentre era a Sitges amb la nòvia."

En el seu creixement, ha estat cabdal la reconversió de lateral en central. Aquí, hi ha jugat un paper important la figura del Cholo Simeone:

"Li estaré agraït tota la vida. Des que vaig arribar a l'Atlètic, ell em va veure de central i em va ensenyar molt ràpid i molt bé."

Frenat pel fair play al Barça

No fa gaire, Deco el tenia a l'agenda i marcat en vermell. Però l'operació amb el Barça mai no va arribar.

"Vam estar en converses un estiu i tot un Nadal, però era aquell moment del fair play i les dificultats financeres. Es va parar. No en vam seguir parlant."

Va néixer a Terrassa, però és de Manresa; fill de pare i mare waterpolistes. Ell, per sort, ha agafat un altre camí.

"Em van tirar a la piscina i no flotava. Ho van intentar. Però jo volia donar cops a la pilota."

"Els meus pares m'han educat des de l'esforç, la humilitat, la disciplina, de tenir una rutina. Sense ells no seria aquí."