El motí de l'Hesperia: la crisi al Barça que va donar pas al Dream Team
La plantilla blaugrana va protagonitzar una revolta històrica a l'hotel Hesperia l'any 1988 que va provocar una crisi amb la directiva de Núñez
La història recent del Barça ha estat marcada per moments brillants amb èxits tant en l'àmbit nacional com internacional, i aquest s'ha consolidat com un dels clubs més importants del món. Però just abans dels moments de glòria hi va haver un dels episodis més foscos del club. Tot just fa 37 anys, es va produir un fet sense precedents a l'entitat blaugrana.
Què va ser el motí de l'Hesperia?
El motí de l'Hesperia va ser una revolta dels mateixos jugadors que va tenir lloc el 28 d'abril del 1988, quan la plantilla del Barça va prendre una postura radical contra la directiva del club. Aquest incident es va produir a l'hotel Hesperia de Barcelona, on els futbolistes van manifestar el malestar amb la gestió del president, Josep Lluís Núñez.
Alexanco: "Encara que la petició de dimissió és un dret dels socis del club, la plantilla suggerim aquesta dimissió."
En el manifest, que va ser explicat públicament per José Ramón Alexanco en una roda de premsa celebrada a l'Hesperia, els jugadors van demanar de manera clara i contundent la dimissió de la junta directiva del Barça, presidida per Núñez. A l'acte hi van assistir Luis Aragonés i tots els jugadors del primer equip, menys Gary Lineker, Bernd Schuster i López López.
L'origen del motí de l'Hesperia
El motí de l'Hesperia es va desencadenar per una combinació de factors esportius i institucionals. En primer lloc, els resultats del primer equip no estaven a l'altura de les expectatives i encara romania en el record la final de la Copa d'Europa perduda als penals contra l'Steaua de Bucarest del 1986 a Sevilla. A més, durant la temporada 1987-88, la sortida de Terry Venables a mig curs i l'arribada d'Aragonés van afegir més incertesa al projecte esportiu.
D'altra banda, els jugadors també van posar la mirada sobre la llotja presidencial. Es van queixar de la distància que mantenia Núñez amb la plantilla, un fet que va contribuir a l'escalfament del conflicte. Un exemple clar d'aquesta desconnexió va ser un gest del president després que el Barça guanyés la Copa del Rei del 1988 contra la Reial Societat en què el president no va baixar al vestidor per felicitar els jugadors.
Un factor clau del motí de l'Hesperia va ser la gestió dels contractes dels jugadors del Barça. Els futbolistes cobraven en dues parts: un contracte federatiu i un altre per drets d'imatge, cosa que reduïa la càrrega fiscal tant per al club com per als jugadors.
Però a través d'una filtració del contracte de Schuster, Hisenda va identificar aquesta pràctica i va exigir el pagament dels impostos endarrerits. Els jugadors van argumentar que aquesta decisió era competència de la junta directiva, però Núñez es va desentendre del problema i va dir que cadascú havia d'assumir les seves responsabilitats fiscals. Tot plegat va provocar un huracà dins del vestidor que va sortir a la llum a l'hotel Hesperia.
De l'Hesperia al Dream Team de Cruyff
Malgrat la pressió, Josep Lluís Núñez no va dimitir i el malestar va continuar viu entre els aficionats, la plantilla i la junta directiva. La tensió es va mantenir fins a la fi de la temporada, quan es van produir canvis importants en l'equip.
A l'estiu, Luis Aragonés va ser destituït i va arribar Johan Cruyff com a nou entrenador. Aquesta renovació va comportar l'adeu de 14 jugadors de la plantilla, entre ells alguns pilars del vestidor: Calderé, Urruti, Rojo, Clos, Manolo, Covelo, Pedraza, Gerardo, López López, Víctor Muñoz, Moratalla, Nayim, Schuster i Amarilla.
D'altra banda, van arribar una dotzena de fitxatges que van reforçar l'equip: López Rekarte, Txiki Begiristain, Bakero, Julio Salinas, Eusebio, Soler, Valverde, Manolo Hierro, Goikoetxea, Unzué, Serna i Aloisio.
Aquesta reestructuració profunda va marcar l'inici de l'etapa més brillant del Barça, amb l'arribada del Dream Team. Només quatre anys més tard, el club aconseguiria el primer gran èxit internacional, quan va guanyar la Copa d'Europa del 1992 a Wembley. La resta és història.
