Monforte i Torrodà, present i futur a les banquetes: per què no hi ha entrenadores?
Poc coixí econòmic per poder formar-se i falta d'oportunitats: analitzem amb l'entrenadora i la jugadora de l'Espanyol la falta d'entrenadores dones al futbol
Sara Monforte, de l'Espanyol, i Andrea Esteban, de l'Alabès. Només dues de les 16 banquetes de la Lliga F estan ocupades per una dona. Mentre molts futbolistes homes aposten pel camí d'entrenador quan es retiren, la majoria de futbolistes dones no ho fan. Qui ha triat aquest camí és la jugadora de l'Espanyol Anna Torrodà.
Té 26 anys i s'està formant per, en un futur, ser entrenadora. De moment, amb l'staff de l'infantil C de l'Espanyol. Hem volgut analitzar el perquè de la falta d'entrenadores amb ella i el seu mirall actual: l'entrenadora del seu equip, Sara Monforte. Una conversa honesta entre el present i el futur de les banquetes:
Conciliació i poc coixí econòmic
Torrodà era l'única noia a les classes del curs de la UEFA per ser entrenadora, que estava fent l'any passat. Tenir caps de setmana lliures després de tot el sacrifici que s'ha fet durant l'etapa com a futbolista és un dels motius pels quals les seves companyes trien un camí diferent al d'entrenadora. La maternitat, la conciliació, n'és un altre.
"Quan ets més gran, també vols ser mare. Moltes dones volen ser mares, altres no, però la majoria volem formar una família i això t'impossibilita molt ser entrenadora, perquè és una vida molt inestable", explica Torrodà
L'aspecte econòmic és l'altre gran obstacle. Els futbolistes homes tenen un coixí molt gran, un cop pengen les botes, que els permet formar-se sense haver de tenir una altra feina i acceptar posicions en staffs modestos per després fer el salt a equips més grans.
"Quan em vaig retirar, ho vaig fer amb una mà al davant i una altra al darrere. Però literal. Al banc hi tenia zero, zero, zero euros. Amb 36, 37 anys, vaig haver de tornar a casa els pares. Has de fer un sacrifici molt gran els primers anys", assegura Monforte
Les xifres són clares. Al futbol espanyol hi ha 140.923 entrenadors homes, mentre que les entrenadores federades no arriben a les 10.000.
Anglaterra, l'excepció
La tònica de la majoria de les grans lligues europees és la mateixa. Però hi ha una excepció: la Superlliga anglesa. La meitat de tècniques són dones, com la catalana Eva Olid al Manchester United, Sonia Bompastor al Chelsea o Renée Slegers a l'Arsenal. Un total de 7 entrenadores, fins fa poc 8, per la sortida aquest mes de setembre de Natàlia Arroyo de l'Aston Villa.
Sara Monforte lamenta la falta de confiança en les entrenadores per agafar les regnes d'equips grans.
"A Espanya costa, a part de donar oportunitats, donar oportunitats en equips que lluitin pels primers llocs. Al final és la falta de confiança. Jo porto 150 partits a la Lliga F, sense parar. Si jo fos un home... jo aquest estiu no he tingut ni una oferta, a part de la meva renovació a l'Espanyol. A mi no em sembla normal", diu Monforte
Tot i les dificultats -ser entrenadora és com una "motxilla", ets "nòmada", tant Monforte com Torrodà tenen clar que la passió pel futbol els pot més que qualsevol cosa.
"Jo no vull sortir d'aquesta vida. Vaig deixar el futbol per salut mental durant uns mesos i quan hi vaig tornar, em vaig adonar que no volia sortir d'aquesta bombolla, perquè m'agrada molt. Vull entendre més el futbol", diu amb mirada il·lusionant Torrodà.
Des d'una de els banquetes de la Ciutat Esportiva Dani Jarque, la jugadora de l'Espanyol desafia Monforte: "Qui sap, potser et trec el lloc!". "Tant de bo!", respon l'actual entrenadora de l'equip perico.
- ARXIVAT A:
- Igualtat de gènere
