Bàsquet

Ricky Rubio despulla el procés mental que ha travessat

En la seva presentació com a jugador del Barça, el base del Masnou reconeix que pensava a deixar el bàsquet i que el fet de retrobar-se amb companys del 2010 ha estat clau per tornar al club blaugrana

Redacció Esport3Actualitzat

Tranquil i contundent alhora. Així ha estat el discurs de Ricky Rubio, en la seva presentació com a nou jugador del Barça. Es planteja anar dia a dia, a mesura que va recuperant sensacions. Després d'agrair el suport rebut en tot aquest procés, el base del Masnou ha explicat l'origen del seu problema:

Vaig desenvolupar un estrés crònic i va provocar que el meu organisme es desregulés i necessitava un temps per regular-me. I això estava causat per dos factors: uns d'interns, perquè tenia uns mecanismes que m'havien portat a jugar a alt nivell, però que no eren sostenibles, i uns d'externs, per la competició i el bàsquet, i me n'havia d'allunyar.

Un camí de foscor

Rubio assegura que aquest temps de recuperació ha estat molt llarg i que encara està aprenent a afrontar la vida i l'esport d'una altra manera:

M'han dit que he anat ràpid, però, per a mi, ha estat una eternitat. Durant tres o quatre mesos, per a mi, el bàsquet s'havia acabat per sempre. No em semblava res bé. El jugador s'havia menjat la persona. No sabia qui era, un moment molt complicat. He estat la foscor, però, al final, treballant, se surt amb l'ajuda de professionals. A vegades anem a extrems i hi ha molts grisos en aquesta vida. I estic aprenent a dibuixar amb gris.

 

El vincle amb el Barça

Rubio ha destacat que el vincle que l'uneix a membres de l'estructura esportiva del Barça, com Roger Grimau o Joan Carles Navarro, de qui va ser company en la seva primera etapa blaugrana (09-11), ha estat clau per tornar al club:

És clau. Torno en unes condicions que no eren normals i necessitava una connexió especial, sinceritat, i me l'han donat des del primer minut. Crec que el fet que em puguin conèixer més enllà que sigui l'entrenador o el director tècnic ha ajudat que em senti més còmode i necessitiva sentir-m'hi abans de res. Abans de venir, em van dir que el vestidor era increïble, i així és.

Rubio espera que el seu cas sigui un exemple de superació per a altres problemes de salut mental. Ara que ho està superant recorda que. "per desgràcia, ningú no és Superman ni Superwoman i, en algun moment, tothom necessita ajuda. I demanar-la és de valents". Paraula de Ricky.

 

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut