
Dmitrovic: "Monchi és de talla mundial i segur que li anirà bé a l'Espanyol"
El porter serbi vol la tercera victòria seguida per optar a la Conference fins a l'últim sospir
Satisfacció de Marko Dmitrovic. Havia d'omplir el forat de Joan Garcia a l'Espanyol, i ho ha resolt amb notable. Fins i tot amb 10 porteries a zero, dues més que el seu antecessor... I grans aturades per al record, com ha acabat reconeixent en conversa amb TV3:
"Us deixo a vosaltres que trieu la millor. Potser una triple parada a Mallorca... I contra el Barça a casa també en vaig salvar una d'Eric Garcia a la línia de gol... Però jo valoro més les sensacions de parar una centrada lateral o fer una bona sortida. Transmetre seguretat a l'equip és fonamental. Però jo no em vaig marcar com a objectiu substituir el Joan, sinó fer el meu camí."
Ferm sota pals... I en el discurs. Dmitrovic no té problemes a qualificar de "ridícula" la segona volta, però alhora creu que l'opció de classificar-se per a la Lliga Conferència contra la Reial fa justícia al curs sencer de l'Espanyol.
"Escolta'm, ja hem estat pendents de moltes caramboles les últimes jornades...Tenim mínimes opcions de Conference, però ja veurem com va tot i, si passa, millor... Però tant és si ho assolim o no; hem d'acabar bé, amb tres victòries seguides, d'una bona manera. No va ser normal guanyar tant a la primera volta ni perdre tant a la segona. Va ser una cosa més mental que física, però finalment vam poder fer el clic a temps, contra l'Athletic. Analitzarem el que ha passat i mirarem d'evolucionar."
Una evolució que passa per Monchi, justament qui el va fitxar pel Sevilla:
"D'entrada, ens ha portat una energia diferent, era un moment per canviar alguna cosa i només estant amb nosaltres ens ha donat un cop de mà: dos partits, dues victòries. La nova propietat l'ha triat com a nou director general esportiu, i ell és de talla mundial. Segur que li anirà bé al club."
Això sí, Dmitrovic està obsessionat amb un creixement sostenible de l'Espanyol:
"El fitxatge de Monchi ha il·lusionat molt la gent. Se n'esperen moltes coses ja mateix. En aquesta època que vivim tot és així... Però ni en la vida ni en el futbol s'aconsegueixen grans coses d'un dia per l'altre. Hem d'anar creixent a tots els nivells, i així s'aconseguiran bons resultats esportius. Serà d'aquí un, dos, cinc o deu anys... Però és important no fer un any bo i dos de dolents."

Pes pesant del vestidor, està content perquè Manolo se n'hagi sortit després de tant de patiment. I mira amb optimisme un Espanyol que no troba tan minoritari com es veu des de fora:
"No et pensis que hi ha molt poca gent de l'Espanyol. Jo cada dia em creuo pel carrer amb molts periquitos. Et puc dir de veritat que ho estic gaudint molt. He trobat gent meravellosa, un club molt sa, i és un privilegi defensar aquests colors."

