La jugadora de Bescanó somriu amb els colors de l'Spar Girona (@unigirona)
Bàsquet

El somni de Queralt Casas: aixecar un títol de retorn a casa, com Ricky Rubio

Després de set temporades a València, la bescanonina estrena etapa a l'Spar Girona amb l'Eurolliga com a primer gran repte

Nil Llobet PiquéActualitzat

"Una sempre vol tornar a casa", reconeix Casas. La jugadora de Bescanó admet que tenia al cap des de feia temps la possibilitat de tornar, però que no s'esperava haver d'esperar tant. De fet, fins ara només havia pogut jugar com a local a Fontajau amb la selecció catalana, i ja fa vuit anys d'aquella experiència.

El retorn arriba després de dues dècades fora de casa. Una trajectòria que va començar molt aviat, quan amb 13 anys va marxar sola a la Residència Joaquim Blume, un dels grans centres de formació del bàsquet català.

Iyana Martín, talent i cap

A Girona compartirà vestidor amb Iyana Martín, una jugadora que Casas ha patit com a rival i que ara té de companya al vestidor. I encara avui la continua sorprenent.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Esport3 (@esport3)

 

"Em sorprèn cada vegada que la veig jugar", explica Casas, que destaca especialment el Mundial que ha fet aquest estiu. Però més enllà del talent, la nova jugadora de l'Spar Girona valora la maduresa de la jove base, que considera que, amb només 20 anys, té "el cap molt ben moblat".

Casas també posa l'accent en la seva manera de ser: "És molt propera, té els peus a terra". Una combinació de talent i personalitat que, segons ella, explica que estigui vivint tot el que li està passant.

Roberto Íñiguez, una peça clau en la seva trajectòria

Si hi ha una figura que Casas assenyala com a especialment important en la seva carrera és Roberto Íñiguez, amb qui va coincidir a Sopron durant la temporada 2018/19. Només van compartir uns mesos, però la jugadora assegura que va aprendre com amb cap altre entrenador.

"Vaig tenir la sensació que és amb l'entrenador que més he après", explica. Casas destaca el caràcter d'Íñiguez, però també la seva capacitat per gestionar el grup i, sobretot, els seus coneixements tècnics i tàctics.

En la seva formació també hi ha un nom que considera fonamental: Ramon Jordana. L'entrenador que va tenir en categories de formació i a qui atribueix bona part de la carrera que ha construït. "Estic convençuda que gran part de la carrera que he tingut és gràcies a ell", afirma.

40 minuts per entrar a l'Eurolliga

El primer gran repte de la nova etapa és immediat: l'Spar Girona es juga l'accés a l'Eurolliga en un únic partit contra l'Emlak Konut d'Istanbul. Casas assumeix que el context pesarà perquè està en joc una plaça per a "la millor competició a nivell mundial".

La recepta, però, és senzilla: assumir la pressió i competir sense reservar-se res. "Són 40 minuts on hem de sortir a morir, a deixar-t'ho tot sobre el parquet", resumeix. L'objectiu és començar la temporada amb una plaça a l'Eurolliga, una fita que considera especialment important per a qualsevol jugadora.

El mar, la manera de tornar a casa

Fora de la pista, Casas troba el seu refugi a la Costa Brava. Es considera una persona "molt casolana" i, després de vint anys fora, associa el mar amb el retorn als seus orígens.

"L'estiu i el mar són el que em torna a casa", explica. La Costa Brava és, per a ella, l'espai on recupera la sensació d'estar amb la seva gent, sense presses ni obligacions. "El mar et dona calma", diu.

I és precisament aquesta idea de tornar a casa la que també trasllada a la pista. No vol parlar més del compte d'objectius, però reconeix que hi ha una imatge que li ha despertat una il·lusió especial: veure Ricky Rubio aixecar un títol a casa seva.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Esport3 (@esport3)

 

"Guanyar un títol, el que sigui, a casa, seria espectacular", admet. Casas no posa sostre a l'Spar Girona: vol veure l'equip entre els millors de la Lliga i descobrir fins on pot arribar. Però hi ha una cosa que sí que té clara: després de vint anys lluny, aquesta vegada competirà a casa.

Anar al contingut