TV3 emet "Sumaríssim 477"
Avui a les 23.15, coincidint que es compliran 75 anys de l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera, TV3 oferirà el documental de Maria Dolors Genovès "Sumaríssim 477". Un treball d'investigació realitzat l'any 1994 que aporta proves definitives sobre la vida i la mort del polític català. Aquesta emissió substitueix el "Sense ficció" "El pla".
Televisió de Catalunya va ser el primer mitjà de comunicació que va accedir a un arxiu sota jurisdicció militar, en concret, el del govern militar de Burgos. L'objectiu era localitzar la instrucció del consell de guerra del 28 d'agost de 1937 que va condemnar el polític català Manuel Carrasco i Formiguera a la pena de mort.
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d'abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi va haver un gran nombre d'hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que hi van influir. Però mai s'hi havia aportat cap prova documental. "Sumaríssim 477" va descobrir l'al·legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què va ser sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror "blau", també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els "incontrolats" a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. "Sumaríssim 477" demostra com els interessos econòmics i l'ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels "nacionals".
Manuel Carrasco i Formiguera va ser, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Arxius consultats
Durant sis mesos, l'equip d'investigació del documental va treballar a Burgos, Madrid, Baiona, Ginebra, Poblet, Cambrils i Barcelona seguint la pista de les activitats del líder del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
A l'arxiu del Jutjat Militar Territorial núm. 45, del govern militar de Burgos, es va tenir accés a la instrucció íntegra del Sumaríssim 477 de l'any 1937 que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel·lió. A través de la causa es pot resseguir dia a dia els mecanismes d'un procés tècnicament perfecte i profundament fals.
A l'arxiu de la presó de Burgos, on Carrasco va estar tancat 13 mesos, sis dels quals va estar a la galeria dels condemnats a mort, es va poder consultar, per primera vegada, l'expedient penal. Hi són totes les vicissituds d'un condemnat a mort.
Als arxius del Comitè Internacional de la Creu Roja, a Ginebra, i del Ministeri d'Assumptes Exteriors, a Madrid, hi consten les difícils negociacions que des del govern de la República i l'organisme humanitari internacional es van dur a terme per alliberar Carrasco i Formiguera. El resultat va ser nul.
També a Madrid, a la Biblioteca i a l'Arxiu del Congrés dels Diputats, on es conserven els Diaris de Sessions de les Corts de la II República, es van poder consultar les intervencions que el diputat Carrasco i Formiguera va tenir sobre l'Estatut de Catalunya i la qüestió religiosa.
Gràcies a una autorització especial del Patronat de l'Arxiu Josep Tarradellas, al Monestir de Poblet, es va accedir a la documentació que il·lustra l'estada de Manuel Carrasco i Formiguera com a representant oficiós de la Generalitat prop del govern d'Euskadi durant l'hivern del 1937-1938.
A més, es van consultar, a Barcelona, els arxius privats de la família Carrasco, de Núria Pi i Sunyer i d'Óscar Alonso (fill de l'advocat Eloy Alonso Santamaría, que va defensar Carrasco durant el consell de guerra). També es va accedir a la correspondència que el cardenal arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, va mantenir amb el Vaticà per intercedir pel polític català. L'arxiu és a Cambrils, a la casa pairal dels Vidal i Barraquer.
Pel que fa al material gràfic i d'hemeroteca, es van consultar els arxius següents: Filmoteca Nacional de Madrid, Filmoteca de la Generalitat, Reuters (Londres), Gaumond (París), Arxiu Família Carrasco, Fotos Fede (Burgos), Arxiu Nacional de Catalunya, Hemeroteca de l'Arxiu de la Ciutat (Barcelona), Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu de la Ciutat (Barcelona), Filmoteca Basca (Sant Sebastià), "La Vanguardia", Arxiu de la Companyia de Jesús (Barcelona), Videofonoteca del Centre de Lectura (Reus).
La major part de les imatges i fotografies d'arxiu que il·lustren el treball és material inèdit. Destaquen les pel·lícules d'escenes familiars on, per primera vegada, es mostra Carrasco i Formiguera enregistrat per una càmera de cinema.
Testimonis que participen a "Sumaríssim 477"
L'equip del programa es va entrevistar amb desenes de persones que van aportar el testimoni directe o la seva anàlisi sobre Manuel Carrasco pare, advocat, conseller de la Generalitat, diputat a les Corts Republicanes, líder d'Unió Democràtica de Catalunya i deu vegades víctima de la repressió d'una Espanya en guerra.
Finalment, en el treball es van triar 17 persones que aporten diferents punts de vista. Són antics companys de Carrasco, dirigents polítics històrics, testimonis dels seus últims moments, historiadors i familiars.
. Mercè Carrasco Azemar
. Rosa M. Carrasco Azemar
. Raimon Carrasco Azemar
. Josep Carrasco Azemar
. Ramón Serrano Súñer, ministre d'Interior dels sublevats (1938)
. M. Antònia Macià, viuda de Tarradellas
. Miquel Tarrés, testimoni de l'afusellament de Carrasco i Formiguera
. Josep Lluís Sagarra, testimoni de les hores que Carrasco i Formiguera va estar en capella
. Manuel Valls, amic i funcionari de la Generalitat (1936-1937)
. Marc-Aureli Vila, secretari polític de la Conselleria de Cultura (1936)
. Óscar Alonso, fill de l'advocat que va defensar Carrasco
. Hilari Raguer, historiador
. Joan Villarroya, professor d'Història Contemporània UB
. Josep M. Bricall, professor d'Economia Política UB
. Javier Tusell, catedràtic d'Història Contemporània, UNED
. Susanna Tavera, professora d'Història Contemporània UB
. Isaac Rilova, historiador i funcionari de presons
. François Bugnion, director adjunt Comitè Internacional de la Creu Roja
El rodatge i la producció de "Sumaríssim 477"
Durant set setmanes, l'equip del programa va filmar als llocs més emblemàtics on Carrasco va viure, treballar i morir. A Sant Pol, on la família Carrasco passava els estius, a les Corts de Madrid, i a la Generalitat. També es va resseguir l'infortuni d'aquell viatge en vaixell de Baiona (França) a Pasaia (País Basc), un viatge cap a la llibertat que va esdevenir el principi del final. A Burgos es va filmar a la mateixa galeria i cel·la on Carrasco va ingressar i a la sala del Palau de Justícia on es va veure el seu Consell de Guerra.
Equip
Direcció, guió i investigació: M. Dolors Genovès
Realització: Lluís Montserrat
Producció: Gisela Perraut
Imatge: Josep M. Suñer
Muntatge: Esteve Soler
Documentació: Aurora Bastida
Disseny gràfic: Manuel León
Muntatge musical: Adolfo Pérez
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d'abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi va haver un gran nombre d'hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que hi van influir. Però mai s'hi havia aportat cap prova documental. "Sumaríssim 477" va descobrir l'al·legat de la defensa, l'argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què va ser sotmès l'encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror "blau", també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els "incontrolats" a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. "Sumaríssim 477" demostra com els interessos econòmics i l'ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels "nacionals".
Manuel Carrasco i Formiguera va ser, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Arxius consultats
Durant sis mesos, l'equip d'investigació del documental va treballar a Burgos, Madrid, Baiona, Ginebra, Poblet, Cambrils i Barcelona seguint la pista de les activitats del líder del partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
A l'arxiu del Jutjat Militar Territorial núm. 45, del govern militar de Burgos, es va tenir accés a la instrucció íntegra del Sumaríssim 477 de l'any 1937 que va condemnar a mort Manuel Carrasco i Formiguera per un presumpte delicte d'adhesió a la rebel·lió. A través de la causa es pot resseguir dia a dia els mecanismes d'un procés tècnicament perfecte i profundament fals.
A l'arxiu de la presó de Burgos, on Carrasco va estar tancat 13 mesos, sis dels quals va estar a la galeria dels condemnats a mort, es va poder consultar, per primera vegada, l'expedient penal. Hi són totes les vicissituds d'un condemnat a mort.
Als arxius del Comitè Internacional de la Creu Roja, a Ginebra, i del Ministeri d'Assumptes Exteriors, a Madrid, hi consten les difícils negociacions que des del govern de la República i l'organisme humanitari internacional es van dur a terme per alliberar Carrasco i Formiguera. El resultat va ser nul.
També a Madrid, a la Biblioteca i a l'Arxiu del Congrés dels Diputats, on es conserven els Diaris de Sessions de les Corts de la II República, es van poder consultar les intervencions que el diputat Carrasco i Formiguera va tenir sobre l'Estatut de Catalunya i la qüestió religiosa.
Gràcies a una autorització especial del Patronat de l'Arxiu Josep Tarradellas, al Monestir de Poblet, es va accedir a la documentació que il·lustra l'estada de Manuel Carrasco i Formiguera com a representant oficiós de la Generalitat prop del govern d'Euskadi durant l'hivern del 1937-1938.
A més, es van consultar, a Barcelona, els arxius privats de la família Carrasco, de Núria Pi i Sunyer i d'Óscar Alonso (fill de l'advocat Eloy Alonso Santamaría, que va defensar Carrasco durant el consell de guerra). També es va accedir a la correspondència que el cardenal arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, va mantenir amb el Vaticà per intercedir pel polític català. L'arxiu és a Cambrils, a la casa pairal dels Vidal i Barraquer.
Pel que fa al material gràfic i d'hemeroteca, es van consultar els arxius següents: Filmoteca Nacional de Madrid, Filmoteca de la Generalitat, Reuters (Londres), Gaumond (París), Arxiu Família Carrasco, Fotos Fede (Burgos), Arxiu Nacional de Catalunya, Hemeroteca de l'Arxiu de la Ciutat (Barcelona), Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu de la Ciutat (Barcelona), Filmoteca Basca (Sant Sebastià), "La Vanguardia", Arxiu de la Companyia de Jesús (Barcelona), Videofonoteca del Centre de Lectura (Reus).
La major part de les imatges i fotografies d'arxiu que il·lustren el treball és material inèdit. Destaquen les pel·lícules d'escenes familiars on, per primera vegada, es mostra Carrasco i Formiguera enregistrat per una càmera de cinema.
Testimonis que participen a "Sumaríssim 477"
L'equip del programa es va entrevistar amb desenes de persones que van aportar el testimoni directe o la seva anàlisi sobre Manuel Carrasco pare, advocat, conseller de la Generalitat, diputat a les Corts Republicanes, líder d'Unió Democràtica de Catalunya i deu vegades víctima de la repressió d'una Espanya en guerra.
Finalment, en el treball es van triar 17 persones que aporten diferents punts de vista. Són antics companys de Carrasco, dirigents polítics històrics, testimonis dels seus últims moments, historiadors i familiars.
. Mercè Carrasco Azemar
. Rosa M. Carrasco Azemar
. Raimon Carrasco Azemar
. Josep Carrasco Azemar
. Ramón Serrano Súñer, ministre d'Interior dels sublevats (1938)
. M. Antònia Macià, viuda de Tarradellas
. Miquel Tarrés, testimoni de l'afusellament de Carrasco i Formiguera
. Josep Lluís Sagarra, testimoni de les hores que Carrasco i Formiguera va estar en capella
. Manuel Valls, amic i funcionari de la Generalitat (1936-1937)
. Marc-Aureli Vila, secretari polític de la Conselleria de Cultura (1936)
. Óscar Alonso, fill de l'advocat que va defensar Carrasco
. Hilari Raguer, historiador
. Joan Villarroya, professor d'Història Contemporània UB
. Josep M. Bricall, professor d'Economia Política UB
. Javier Tusell, catedràtic d'Història Contemporània, UNED
. Susanna Tavera, professora d'Història Contemporània UB
. Isaac Rilova, historiador i funcionari de presons
. François Bugnion, director adjunt Comitè Internacional de la Creu Roja
El rodatge i la producció de "Sumaríssim 477"
Durant set setmanes, l'equip del programa va filmar als llocs més emblemàtics on Carrasco va viure, treballar i morir. A Sant Pol, on la família Carrasco passava els estius, a les Corts de Madrid, i a la Generalitat. També es va resseguir l'infortuni d'aquell viatge en vaixell de Baiona (França) a Pasaia (País Basc), un viatge cap a la llibertat que va esdevenir el principi del final. A Burgos es va filmar a la mateixa galeria i cel·la on Carrasco va ingressar i a la sala del Palau de Justícia on es va veure el seu Consell de Guerra.
Equip
Direcció, guió i investigació: M. Dolors Genovès
Realització: Lluís Montserrat
Producció: Gisela Perraut
Imatge: Josep M. Suñer
Muntatge: Esteve Soler
Documentació: Aurora Bastida
Disseny gràfic: Manuel León
Muntatge musical: Adolfo Pérez

