El Barça aparta el Getafe de la Champions en un duel tebi (2-0)

Amb el campionat despatxat, la immolació de Liverpool encara roent i radicals practicant intimidacions que es creien exòtiques, l'escenari d'avui era propici per rememorar l'absentisme i el préstec de localitats característic dels anys grisos del barcelonisme, amb la simultaneïtat dels partits de la jornada per arrodonir la distòpia. La parròquia blaugrana ha rebut pansida l'homenatge a una de les poques plantilles que va acolorir els temps de plom, la que va alçar la Recopa del 1979 a Basilea. Tampoc ha resultat prou atractiu que Valverde no hagi reservat Messi ni que el rival fos l'interessant Getafe, un club perifèric que lluita per accedir a la Champions amb una plantilla d'entitat similar a la d'altres equips amb les ínfules d'un dogma mal entès que, per contra, estan pràcticament descendits. A la graderia, tantes clapes com indiferència davant el passadís protocol·lari realitzat pel conjunt madrileny, que no havia marcat en les anteriors visites al Camp Nou i que avui també s'ha quedat a zero, possiblement massa prudent, castigat per un gol d'Arturo Vidal i un altre en pròpia porteria en el tram final de cada període.

Els primers minuts, àtons, s'han disputat enmig d'un rum-rum resignat, trencat només per aplaudiments a Messi i inequívocs xiulets a Coutinho, aparentment feliç el públic en la seva venjança després que el brasiler no correspongués el desafiament als seus crítics amb una actuació a l'altura d'Anfield. Els de Bordalás, pacients, comptaven a esgarrapar a la contra, però han malmenat la primera, un mà a mà de Molina que ha enviat l'esfèrica al gol nord sol davant de Cillessen (12'). No hi ha hagut tanta inquietud en aquesta acció com en algunes pèrdues de Sergio Busquets tímidament escarnides des de la graderia, mentre Cillessen s'havia de sentir corejar, pocs metres darrere seu, el nom del seu company i competidor Ter Stegen. No ho volia Valverde, però alguna factura s'ha cobrat aquesta tarda a l'estadi.

Piqué denotava molèsties als adductors mentre, en un nou contracop, Molina batia el porter blaugrana havent arrencat en fora de joc, confirmat pel videoarbitratge (26'). El davanter alcoià ha estat a punt de beneficiar-se (29') d'una nova errada d'un Busquets espès, fet que ha empès el públic a renyar el de Badia amb una protesta insòlita. Els 57.000 espectadors del Camp Nou toleraven, en canvi, l'apatia ofensiva del seu equip, transformada quan Rakitic, indemne d'esbroncades malgrat la polseguera aixecada pel seu descans sevillà, ha connectat dues rematades des de fora l'àrea gairebé consecutives ja passada la primera mitja hora de duel. Els de Valverde s'han desvetllat de cop i eficaçment fins al punt d'obrir el marcador, però no en joc obert sinó en estratègia: falta lateral picada per Messi a la dreta, basculació de Piqué al pal curt, rebuig del porter David Soria i gol d'oportunisme d'Arturo Vidal (39'). Encara abans del descans, Malcom, abnegat però imprecís, ha provocat una intervenció d'handbol del porter del Getafe amb una mitja volta dins l'àrea.

Els resultats no afavorien els madrilenys en la seva cursa europea i el Barça feia valer, en la represa, el fet de jugar relativament alliberat contra un equip amb urgències, replegat i en aparença més fatigat. Messi (54') ha pogut batre David Soria picant la pilota per sota després d'una passada filtrada d'Arturo Vidal, però el porter visitant ha sabut respondre. L'ambient era igual de tebi, però més distès, plasmat en els aplaudiments a Rakitic quan ha estat substituït per Aleñà (61') i en una reacció indefinida quan Coutinho ha hagut d'abandonar el terreny de joc amb molèsties físiques. Abel Ruiz, substitut del brasiler, ha pogut disputar els seus primers minuts a la Lliga i al Camp Nou. El matx ha reviscolat lleugerament en el tram final, i no només per les llambregades extemporànies d'Arturo Vidal, únic amonestat del costat local. Mentre Messi ha estat a punt de repetir l'eslàlom més famós de la seva carrera contra el mateix rival (81'), Jorge Molina ha certificat una de les seves actuacions més desafortunades de la temporada en estavellar un cop de cap al pal (88'), després d'una acrobàtica assistència del jove Hugo Duro. Fins i tot en un matx irrellevant, surt car no aprofitar les ocasions que es creen contra un equip com el Barça, i per a més càstig, el gol que ha liquidat el partit se l'ha fet Arambarri (90') en un mal rebuig, pressionat per Messi. Font de somriures per a turistes i poc habituals; font de frustració per a un Getafe que ha tingut a tocar un premi majúscul a una temporada de mèrit.