Protocols mèdics al futbol: com protegir el futbolista al camp i què exigeixen l'RFEF i la UEFA

La mort de Jesús de Miguel, futbolista del Tenerife evacuat d'urgència durant el partit contra l'Andorra, ha tornat a posar el focus en com s'actua quan la vida d'un jugador està en perill.

Les exigències varien segons el torneig. L'RFEF fixa obligacions específiques per a cada categoria, mentre que, per exemple, la UEFA estableix uns requisits mínims per a les seves competicions.
 

El protocol mèdic de l'RFEF: recursos i dotació obligatòria

La normativa de l'RFEF estableix diferents requisits sanitaris segons la competició. En el cas de la Primera i la Segona Divisió i la Copa del Rei, les bases reguladores preveuen recursos mèdics per als partits, incloent-hi un metge i una ambulància de suport vital avançat.

Entre les principals mesures hi ha:

• Metge de l'equip: els clubs han de tenir un metge col·legiat amb llicència federativa específica, que ha d'estar present en tots els partits i entrenaments i assumir, entre altres funcions, les responsabilitats relacionades amb el control antidopatge.
• Assistència mèdica: és obligatòria la presència d'un metge durant tot el partit, aportat per l'equip local o pel que actuï com a local si el duel es disputa en camp neutral.
• Ambulància de suport vital avançat: tots els partits han de comptar obligatòriament amb una ambulància d'aquesta mena per garantir l'atenció i el trasllat dels futbolistes en cas d'emergència.
   

Requisits mèdics de la UEFA per a competicions europees

Tanmateix, les competicions internacionals estableixen uns requisits mèdics mínims (MMR) per protegir la salut dels futbolistes, els cossos tècnics, els àrbitres i els delegats. Recollits en el reglament mèdic de la UEFA, tenen com a objectiu garantir els recursos necessaris per atendre emergències que puguin posar en perill la vida o provocar lesions permanents.

Els clubs i les federacions que acullen els partits han de garantir quatre serveis mèdics bàsics:

• Equipament a peu de camp: desfibril·lador, dispositiu de ventilació manual i taula espinal, a més de material de reanimació i assistència mèdica.
• Ambulància: ha de disposar de suport vital avançat, amb un paramèdic i un conductor. Ha d'estar disponible dues hores abans del partit i fins a una hora després del final.
• Personal sanitari: un metge especialitzat en emergències, amb formació en suport vital avançat, i un equip de com a mínim dos portadors de llitera amb formació en primers auxilis.
• Sala mèdica: un espai equipat per atendre els futbolistes, accessible des del terreny de joc i dels vestidors.

A més, la normativa estableix altres obligacions relacionades amb la prevenció i el seguiment de la salut dels futbolistes:

• Revisions mèdiques: una exploració física general cada any i una avaluació neurològica de referència també anual.
• Proves cardíaques: un electrocardiograma estàndard cada any i una ecocardiografia cada dos anys. L'electrocardiograma d'esforç és recomanable cada dos anys.
• Material propi: cada equip ha de portar el seu maletí mèdic d'emergència, amb desfibril·lador, tant als partits com als entrenaments.
• Commocions cerebrals: els clubs han de subscriure la carta de la UEFA sobre commocions cerebrals i formar jugadors, entrenadors i personal per identificar-les i actuar-hi. Davant la sospita d'una commoció, el futbolista ha de ser retirat immediatament del terreny de joc.

L'equip amfitrió també ha de facilitar al conjunt visitant i al delegat de la UEFA, com a mínim dues setmanes abans del partit, el pla mèdic de l'estadi. Aquest document ha d'incloure les vies d'evacuació, la ubicació de l'ambulància i de la sala mèdica, els contactes del personal sanitari i la informació dels hospitals més pròxims.

El paper del desfibril·lador i altres equips obligatoris

El desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un dels equips més importants davant d'una aturada cardiorespiratòria. Analitza el ritme cardíac i pot administrar una descàrrega quan és necessària.

En una emergència, cada minut compta. Per això, és essencial disposar de material adequat i personal preparat per actuar.

Els principals recursos mèdics inclouen:

• Desfibril·lador (DEA): per intervenir davant de determinades aturades cardíaques.
• Equip de reanimació: per iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).
• Llitera i material d'immobilització: per facilitar el trasllat segur de persones lesionades.
• Farmaciola i material de primers auxilis: per atendre lesions i altres incidències.
   

El nou protocol de comunicació d'emergències a LaLiga

En els grans estadis, els serveis mèdics també han de preveure l'atenció als espectadors, amb espais de primers auxilis accessibles i ben senyalitzats.

La coordinació entre els serveis sanitaris, els responsables de seguretat i l'equip arbitral és clau per gestionar una emergència. Per reforçar-la, l'RFEF, LaLiga, l'Oficina Nacional d'Esports (OND) i l'Associació Espanyola de Metges d'Equips de Futbol (AEMEF) van acordar un nou protocol de comunicació.

Les mesures principals són:

• Enllaç de terreny de joc: facilita la comunicació entre les forces de seguretat, la Unitat de Control Organitzatiu (UCO) i l'equip arbitral.
• Metges de grada: reforcen l'atenció sanitària als espectadors.
• Megafonia i videomarcadors: permeten informar el públic i facilitar la gestió de l'emergència.
   

Per què l'ambulància no va entrar al camp en el cas de Jesús de Miguel?

A l'Heliodoro Rodríguez López, el protocol del Tenerife estableix que els futbolistes es traslladen en llitera fins a l'ambulància, que s'espera al carrer La Mutine, al costat dels vestidors. El vehicle només accedeix a la gespa en casos excepcionals, quan els metges consideren imprescindible immobilitzar completament el jugador.

Es tracta d'un protocol de l'estadi, no d'una norma general: l'RFEF i la UEFA obliguen a tenir una ambulància de suport vital avançat, però no regulen si ha d'entrar o no al terreny de joc.