Jutglà i el Girona, una història d'amor... no corresposta?

El de Ferran Jutglà és un dels noms habitualment relacionats amb el Girona en cada mercat. Se l'ha vist a Montilivi com a espectador diverses vegades, hi ha jugat amb la selecció catalana i Sant Julià de Vilatorta, la seva població natal, és a cinquanta minuts en cotxe de Girona. Davanter mòbil, hàbil en la interpretació de les situacions ofensives, amb gol i encara jove (26 anys), les seves característiques casen amb l'estil de l'equip i de la propietat, pel fet que és un futbolista que encara pot incrementar més el seu valor a Girona.

En l'últim mercat del gener, tot i haver disputat tots els partits de Champions menys un com a titular, a Jutglà el van penalitzar uns números més aviat pobres; només un gol i la majoria de partits de la lliga belga sortint des de la banqueta. Però l'eliminatòria de setzens de la Lliga de Campions contra l'Atalanta, en què va marcar en els dos partits per contribuir a l'eliminació dels llombards, va ser un punt d'inflexió. L'osonenc ha sumat deu gols entre Lliga i competició europea i va arribar a marcar durant quatre setmanes consecutives al campionat local.

A Jutglà, pel qual el Bruges va pagar 5 milions d'euros al Barcelona, li queda un any de contracte; bon escenari perquè els flamencs en vulguin treure una picossada. Però, tot i que és una peça cobejada, des del seu entorn asseguren que el Girona, per ara, no ha fet cap pas endavant en ferm. Jutglà l'espera, perquè estaria encantat de tornar a jugar a Montilivi però vestit de blanc-i-vermell. El fitxatge, d'acord amb els comentaris a les xarxes socials, tindria una recepció majoritàriament bona entre els aficionats, i en l'última cita amb Catalunya se'l va qüestionar insistentment. Una història d'amor, de moment, no corresposta, si no es dona el cas que Míchel Sánchez, Quique Cárcel i Pere Guardiola surtin al balcó en els pròxims dies i escoltin la serenata de Jutglà.